Les Drassanes Sala de l’Escala segueixen una tradició familiar de mestres d’aixa que s’ inicià  l’any 1859, quan Francesc Granés procedent de Begur obtingué l’autorització per establir-se de mestre d’aixa a l’Escala.

Francesc Granés tingué dues filles, la gran de les quals es va casar amb Salvador Sala i Cardeñas que prosseguí la tradició, fins que el succeí el seu fill, Salvador Sala i Granés, en “Vadoret”.

Tenim constància que l’any 1904 portà a terme la construcció de la seva primera embarcació, un bot de 20 pams. Al seu costat hi treballà el seu fill Pere.

Actualment el seu net, en Salvador Feliu i Sala, continua com a constructor artesà d’embarcacions a l’Alt Empordà, en unes petites drassanes que Josep Pla descriu així a les pagines de “Contraban”.

“...amb olor deliciosa de fusta, la serra funcionant amb una sonsònia monòtona i pausada, i els efluvis de quitrà al foc que us obren la gana.”

I és que l’escriptor hi va passar moltes hores quan escollí “Vadoret” per a construir el 1944 el seu llagut “Mestral” d’onze metres, quillat mallorquí pontat, excel·lent per a navegar a vela.

Les embarcacions que es construïen  llavors havien de ser molt lleugeres per poder-les treure i avarar, sobre pals enseuats, a la mateixa platja.

Per tal que el mestre d’aixa faci una bona barca, cal seleccionar la fusta adequada, per a quilles i quadernes, alzina i roure i pi pinyoner per la part exterior, ja que té un moll gras i és més fàcil de corbar.

Són fustes del país que es tallen a l’època i d’una manera adequada per poder-les tenir molt de temps en reserva i deixar-les assecar.

Finalment es calafatarà el casc de l’embarcació amb estopa, una mescla de cànem i quitrà, que a cops de maça sobre una mena de punxó, s’introdueix a les juntures de les taules per a tapar totes les escletxes.

En Salvador Feliu i Sala i el seu fill Salvador Feliu i Peraferrer continuen amb l’ofici a l’Escala, després de 6 generacions, en una nau renovada recentment.